Som majoria VII

A partir d’ara l’augment numèric de persones adscrites no pot realitzar-se “a seques” sinó com a conseqüència de l’activitat que desenvolupem. Només l’acció programada, col·lectiva, democràticament elaborada i assumida ens donarà presència i influència en el nostre entorn.
Hem assumit que volem constituir-nos en un contrapoder als poders econòmics, socials i polítics que continuen soscavant els drets humans i constitucionals de la immensa majoria. I tot contrapoder és, sempre, una organització al servei d’uns fins, unes propostes, uns projectes, un programa i uns interessos, en aquest cas els de la majoria a la qual pertanyem i volem galvanitzar com a protagonista conscient en aquesta hora de la nostra societat .
Permeteu, en aquesta última entrega del Som majoria, que abusant de la vostra paciència us faci una sèrie de reflexions que sotmeto a la vostra consideració:
1. Cadascuna i cadascun de nosaltres és el Front Cívic, amb el nostre exemple, treball i honestedat en el fer explicitem el projecte. Tenim personal i col·lectivament, capacitat d’iniciativa i de recerca permanent de punts de trobada amb els i les altres. El sumar a l’acord, en la síntesi, en l’acció comuna, és la permanent garantia que servim a la nostra gent, a nosaltres mateixos. Amb aquest tarannà, l’exercici de la tasca comuna, democràticament acceptada, és fàcil i més gratificant.
2. El Front Cívic és un projecte democràtic que no necessita per desenvolupar-se de cap adscripció ideològica o partidària. Som aquí a títol personal i sabem que l’objecte del nostre compromís no és res més que una resposta ciutadana a aquest estat de coses en permanent descens cap a la catàstrofe social. Per desgràcia, i per a moltes persones, la paraula Democràcia és una cosa estèril i sense substància, no és cert. Democràcia és Justícia social, Ètica cívica i política, Cultura i sentit de responsabilitat emanat de l’assumpció de drets i deures. Democràcia és la plenitud de la ciutadania. Democràcia és la força de la majoria.
3. Tenim davant nostre un programa que hem d’ampliar, aprofundir, explicar i portar al carrer. Fins que el programa o qualsevol dels seus punts no ocupi la centralitat de la nostra tasca, estarem permanentment en un frustrant exercici d’endogàmia.
4. La nostra gent, la majoria, necessita explicacions, consells, motivacions concretes, canals de participació i lluita, àmbits de solidaritat i comprensió, referències personals immediates, però sobretot necessita de llaços de coincidència i d’unió amb altres i altres que l’estimulin a la acció ciutadana, a constituir-se en majoria conscient que ho és i vol exercir-ne.
5. Si el Front Cívic es constitueix en qualsevol lloc i lloc com el referent a on els nostres conciutadans puguin assistir a conferències, sessions informatives o d’elaboració col · lectiva, projeccions divulgatives recollides de la xarxa, debats programàtics, redacció d’octavetes, fulls volants, pasquins i preparació de mobilitzacions en general, assemblees en qualsevol lloc, etc, el Front Cívic serà la Casa Ciutadana per excel·lència.
6. Estem permanentment oberts a altres organitzacions i col·lectius amb els que coincidim general o puntualment. Invitem-los a les nostres activitats i participem en les que ells organitzen sense més requisit que la coincidència en
l’acció i els mètodes per dur-la a terme. Nosaltres volem unir la majoria però no podem erigir-nos en protagonistes exclusius d’aquesta tasca. Hi ha multitud de plataformes, moviments col·lectius amb els quals mantenir relacions de col·laboració i acció conjunta. La unitat es fa a l’activitat, en l’acció.
7. Tinguem una pacient impaciència. En la mesura que el projecte amb el qual ens comprometem és molt ambiciós però també molt necessari, no hem de consumir etapes o avançar sobre terrenys poc ferms. Perquè tenim pressa, perquè la majoria necessita amb urgència constituir-se en contrapoder, precisament per això, cal donar passos ferms i segurs. Si això ho fem així, estarem preparant les condicions perquè en un moment donat la nostra força, la força de la majoria organitzada, incideixi en la realitat i canviï el rumb de les coses.
8. En aquests moments s’estan posant en marxa els tràmits per a la nostra inscripció com a Front Cívic Estatal. Aquesta referència és molt important perquè comencem a ser legals i en conseqüència a poder utilitzar, cara a tercers, les prerrogatives i drets que aquesta inscripció ens atorga. En conseqüència ia partir d’aquest moment, aquesta serà la nostra referència per a tot l’àmbit estatal, traduccions idiomàtiques a part.
I una última qüestió que a manera de proposta, sotmeto a la vostra consideració.
Tenim un decàleg programàtic que va ser ampliat a la reunió de la Comissió Provisional d’Organització Estatal. Aquest conjunt de continguts als quals hem d’afegir aquells que dimanin de campanyes i mobilitzacions sorgides de les nostres files o a instàncies d’altres constitueix un material més que sobrat per centrar-se en el concret i convertir-se en eix vertebrador del nostre creixement.
No obstant això els esdeveniments es precipiten i agreugen encara més la postració a què ens condueixen.
L’any passat les dues forces polítiques majoritàries van perpetrar uns dels majors atemptats contra la ciutadania: la reforma de l’article 135 de la Constitució. En virtut d’aquesta reforma els pagaments dels interessos del deute són prioritaris a qualsevol altre despesa pública: Educació, Sanitat, Obres Públiques, Recerca, Serveis Socials, etc. Els creditors que s’han beneficiat d’aquesta reforma són fonamentalment els bancs nacionals i estrangers.
Doncs bé, en aquest enllaç:
https://n-1.cc/file/view/1372980/agustin-turiel-informe-sobre-la-deuda-ilegitima
trobareu un informe d’Agustín G. Turiel Martínez, inspector d’Hisenda de l’Estat, interventor i auditor de l’Estat sobre el que qualifica de “Deute il·legítim” o sigui aquell deute públic emès per l’Administració General de l’Estat els fons es destinen no a sufragar despeses operatives corrents o de capital sinó a ser novament prestats a tercers. Està clara l’al·lusió a la banca espanyola. L’informe calcula que el deute anterior a l’any 2012 s’eleva a la quantitat de 108.303.000 d’euros. Quant suposarà si li afegim la de l’esmentat any i la prevista per al 2013?
El final de l’informe és demolidor. Aquests milers de milions d’euros són només de l’Administració General de l’Estat. Queda per analitzar la Deute il·legítim de Comunitats, entitats locals, despeses en armament, obres públiques inútils i transferències a confessions religioses.
Quan ens informa que els malalts crònics hauran de pagar les ambulàncies que els traslladen, aquestes dades sobre el Deute il·legítim són una invitació a la mobilització generalitzada. Hem d’exigir i aconseguir el que es va fer a l’Equador el Govern va auditar el deute i va deixar d’abonar la il·legítima.
Companyes i companys de tots els Fronts Cívics, Moviments socials, plataformes de tot tipus i ciutadania en general, el combatre i acabar amb aquest espoli és més que urgent. Comenceu de manera creativa la mobilització. No espereu a les consignes. Aquí tenim una tasca més que dóna sentit a la nostra existència.

Anuncios

Deja un comentario, Habla mal de mi pero habla......

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s