Etiquetas

, ,


EL DRET A DEMANAR

L’ Estatut d’ Autonomia, en el seu article 24.3., estableix que “les persones o famílies que es troben en
situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims
d’ una vida digna, d’ acord amb les condicions que legalment s’ estableixen”.L’ASSEMBLEA D’ATUR@TS GIRONA
Aquest dret, malgrat faci ja 6 anys de l’ aprovació de l’ Estatut, encara no ha estat regulat per llei. Potser
per això, el propi Parlament de Catalunya, el mes d’ octubre de l’ any 2011, va aprovar per unanimitat la
necessitat d’ iniciar els treball per regular la renda garantida de ciutadania; però a hores d’ ara, i malgrat la
situació dramàtica de pobresa en que viu la quasi tercera part dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya,
el més calent és a l’ aigüera.
Davant d’ aquesta inactivitat del Parlament, el passat 25 de gener un grup de ciutadans i ciutadanes del
país va presentar, una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per regular aquesta renda garantida de
ciutadania. Darrera d’aquests ciutadans i ciutadanes hi ha algunes de les més importants entitats,
col·lectius i organitzacions de la societat civil catalana; organitzacions cíviques, professionals, socials,
sindicals, treballadors i treballadores socials i d’educadores i educadors socials, entitats cristianes,
col·lectius vinculats al 15 M, Xarxa de la Renda Bàsica, etc.
El dret a la iniciativa legislativa popular és un mecanisme de participació política dels ciutadans i
ciutadanes que es reconegut per la Constitució i per l’ Estatut d’ Autonomia de Catalunya. És el dret a
demanar que el Parlament accepti a tràmit una ILP presentada, de forma jurídicament rigorosa, per un
col·lectiu de ciutadans. No és, ni tan sols, el dret a que el Parlament accepti el projecte de llei de la ILP, si
no el dret a demanar que el Parlament, si hi ha 50.000 signatures vàlides, el discuteixi.
El projecte de llei de la ILP no afecta als pressupostos de la Generalitat, per que el propi projecte, en la
seva Disposició Final 3ª estableix que “La present Llei entrarà en vigor l’ 1 de gener de l’ any següent a
la seva aprovació”. I, en conseqüència, d’ acord amb l’article 102 del Reglament del Parlament “el Govern
no pot denegar la conformitat a una tramitació si els efectes econòmics que en poden derivar han estat
expressament posposats per a un altre exercici pressupostari”.
Per tant al govern, si pretén passar per democràtic i representant del poble, no li queda mes remei que
deixar fer a la mesa, i aquesta, en cas de que la proposta de ILP compleixi amb els requisits, acceptar-la a
tràmit.
És en aquest punt on el Parlament decidirà si modifica o no, aprova o no aprova el projecte de llei, i si l’
aprova decidirà el cost econòmic d’ una futura renda garantida de ciutadania que en tot cas és una opció
a debatre democràticament com tantes d’altres.

El Govern de CiU un cop més s’ omple la boca amb el reconeixement del dret a decidir i ara vol negar als
ciutadans i ciutadanes de Catalunya el dret a demanar el que està regulat a l’Estatut votat i aprovat en
referèndum pel poble català , però la Mesa del Parlament, que no està vinculada per l’ informe
(desfavorable però erroni) del Govern, ha de decidir l’ acceptació a tràmit de la ILP… si no vol vulnerar el
dret a demanar dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, recollit en la llei de Iniciatives Legislatives
Populars.

Comissió Promotora de la Iniciativa Legislativa Popular per una Renda Garantida de Ciutadania

Anuncios